Skip to footer
Ars Spectandi
Fa un parell d’anys, en fer el pas de l’abstracció a l’art figuratiu, em vaig proposar pintar llenços que visquessin per explicar una història. Va ser llavors quan em vaig retrobar amb un oli meu de l’any 1982: una imatge de la meva dona d’esquena, contemplant la immensitat del mar.
Aquell llenç em va revelar un joc de mirades fascinant. Mentre ella observava l’horitzó, jo, des del seu darrere, la contemplava a ella i al mar alhora. Ella es convertia, de manera simultània, en protagonista i espectadora de la mateixa escena. D’aquesta revelació va néixer Ars Spectandi: l’art de mirar.

Més enllà de la tècnica o de pintar un bon quadre, els artistes necessitem trobar un fil conductor, una pulsió que ens empenyi a crear i a donar sentit a tota una obra. La meva font d’inspiració ha estat la dona anònima, capturada sempre d’esquena; una premissa infinita que em permet explorar infinitat de llenços abans que el tema s’esgoti.

Declaració d’intencions
Pinto per recuperar el diàleg que l’art abstracte sovint va deixar en suspens. Després de dècades navegant entre la llibertat de la taca i el rigor conceptual del disseny i la publicitat, he tornat a l’origen: la necessitat d’explicar una història sense filtres ni manuals d’instruccions.

No m’interessa la figuració que es limita a calcar la realitat; per a això ja tenim les càmeres. El que busco és capturar l’instant en què l’espectador es converteix en còmplice de l’obra. Per aquesta raó, en els meus llenços actuals, el subjecte ens dona l’esquena. No és un gest de tancament, sinó una invitació oberta: en no veure’li el rostre, la dona es torna universal, i qui mira el quadre es veu empès a mirar exactament el mateix que ella està mirant, compartint el seu misteri, el seu silenci i el seu paisatge.

En un món de soroll visual i missatges efímers, entenc la pintura com un refugi narratiu. He fet el camí invers al de la majoria dels artistes del meu temps: he anat de l’abstracció cap a la línia i l’argument. Pinto per a qui vulgui mirar i, sobretot, per a qui vulgui trobar-hi una història.